PUNTS GATELL I PUNCIÓ SECA

Els punts Gatell o “Trigger Points” són un focus hiperirritable dins d’una banda tensa del múscul esquelètic, localitzat en el teixit muscular i /o en la seva fascia associada Els punts gatell poden ser la causa principal de molts dolors d’origen Miofascial provocant dolor local i referit, disfunció motora presentant rigidesa i debilitat de la musculatura implicada, També poden ser responsables d’altres fenòmens a més del dolor, com poden ser, alteracions autonòmiques ( vasoconstricció, sudoració, llagrimeix, salivació excessiva, activitat pilomotor). També són responsables d’alteracions propioceptives (desequilibri, mareig, tinitus), Els punts Gatell són activats directamente per sobrecàrrega aguda, fàtiga per sobreesforç, traumatisme directe, poden ser activats indirectamente per altres punts Gatell, malalties viscerals, inflamació o disfunció articular, radiculopatia o estrés emocional.Com exemple, el gluti menor simula una ciatalgia, on hi pot haver dolor nocturn, problemes en la deambulació i dolor a la sacroilíaca.Per tant, amb els punts Gatell podem tractar lumbalgies, disfuncions sacreilíaques, coixera, pubalgies, tendinopaties rotulianes, condromalacia rotuliana, el síndrome de la cintilla ileotibial, capsulitis retractil, cefalees, cervicàlgies, epicondilitis, epitrocleïtis, síndromes del túnel carpià, contractura de dupuytren, bruxisme.
Roger Ferré Capdevila Osteòpata i fisioterapeuta Fisioapuntvitality

Psicologia

ANSIETAT/ESTRÉS

L’ansietat és un fenòmen que podem experimentar totes les persones, i que en condicions normals millora el rendiment i l’adaptació al medi. L’objectiu de l’ansietat és mobilitzar-nos davant situacions amenaçants o preocupants, amb la finalitat de posar en marxa les estratègies necessàries per evitar el risc, neutralitzar-lo, assumir-lo o afrontar-lo adecuadament. Però, quan supera determinats límits, l’ansietat es converteix en un problema de salut, impedint el benestar. En aquests casos, no es tracta d’un simple problema de “nervis” com popularment es diu amb massa freqüència, sinó d’un trastorn d’ansietat, produïnt problemes en diferents àmbits com poden ser: les relacions íntimes, les relacions interpersonals de tipus social, laboral, familiar...problemes d’alimentació, dificultats en el rendiment intel.lectual, molèsties físiques d’origen psicosomàtic...L’ansietat posa en marxa un sistema “d’alarma” que consisteix en: -Secreció d’adrenalina i noradrenalina que produeix una sensació de nerviosisme i inquietud-Augment de la freqüència cardíaca i la força dels batecs del cor.-Hiperventilació-La sang es concentra en les àrees del cos on seria més necessària en una situació de perill. Per tant, queda menys sang en altres zones com per exemple a les mans, podent donar la sensació de formigueig, tremolor...-Les pupil.les es dilaten amb la finalitat de poder detectar millor qualsevol estímul que pogués ser perillós.-Sentim por i tendim a fugir per protegir-nos.Tot aquest seguit d’esdeveniments serien útils i adaptatius si estiguéssim davant d’un perill real. El que passa en els trst.d’ansietat és que aquests canvis i les sensacions corporals associades es produeixen en situacions que no són realment perilloses, arribant a ser en determinats casos fins i tot invalidants.El nostre cervell té una característica molt important. Quan alguna cosa per a ell té una especial importància, és a dir, quan es produeix una resposta emocional sigui bona o dolenta, el cervell tendeix a repetir aquesta mateixa resposta davant el mateix estímul. Amb la PNL tenim el terme de “anclatge”; una resposta automàtica associada a un estímul neutre. L’ansietat funciona a través d’anclatges negatius. Ens quedem “enganxats” a respostes automàtiques associades a l’estímul ansiogen. I una altra caracterísitica que posseeix el nostre cervell és que tendeix a generalitzar l’estímul a estímuls semblants en el significat, en la forma, en el simbolisme... fins que cada vegada hi ha més estímuls que produeixen la mateixa reacció d’ansietat. A través de la Programació Neurolingüística s’intenten tallar les connexions i els circuits neurològics que estan posant en marxa i mantenint tot el procés. D’aquesta manera la persona apren com funciona interiorment i adquireix eines útils per afrontar les situacions temudes.

QUÈ ÉS UN SÍNDROME SUBACROMIAL?

Definició: és una de les lesions més freqüents de l'articulació de l'espatlla, per comprendre bé aquesta lesió cal fer una petita introducció anatòmica.

En l'articulació de l'espatlla hi trobem:

- A la part de sobre l'arc acromiclavicular, format per: l'acromi, articulació acromi-clavicular, lligament coraco-acromial, apofisis coracoides i la bosa serosa (bossa subacromial, que evita la fricció dels tendons en l'os.)

- A la part de sota el cap de l'húmer.

Entremig d'aquest petit espai hi passa el manegot dels rotadors que són un grup de 4 músculs: supraespinós, infraespinós, subescapular i rodó menor ( aquests m. van de l'escàpula a l'húmer) juntament amb la porció llarga del bíceps.

Aquest manegot actua com a rotadors externs i flexors de l'articulació de l'espatlla i juntament amb el m deltoides (que té una acció d'ascens del cap de l'húmer)

aporten l'estabilitat a l'espatlla.

El síndrome subacromial és la inflamació dels tendons del manegot de rotadors que provoquen una reducció de l'espai de l'arc acomiclavicular,  donant una símptomatologia de dolor, edema i inflamació.

Causes i conseqüències:
És una lesió que apareix per esforç de repetició i per moviments del braç per sobre l'espatlla, per tant una població de risc a tenir aquesta lesió serien els esporitstes de golf, tennis, bàsquet, handbol, ...
Els oficis que requereixin un treball en cadena constant amb càrrega de pes o no per sobre l'espatlla (component de flexió i rotació) per exemple oficis de perruqueria, pintors, mecànica, sector de la neteja...

Símptomes, segons el grau d'afectació:

Grau 1: és el cas més lleu i que té una recuperació total a curt termini. Es tracte de la tendinitis del m. supraespinós, és a dir que el tendó esta inflamat i hi ha edema, fet que comporta que  l'arc coracoacromial quedi més reduit i la persona refereixi un dolor a la part ant-lat de l'espatlla. És típic en aquesta fase que el dolor desperti per la nit, perquè quan esta en repòs no hi ha un bon drenatge d'aquesta inflamació i això provoca que el dolor sigui més insoportable per la nit i que obligui a la persona a aixecar-se del llit.

*Si al sentir aquests primers símptomes la persona contínua amb el mateix ritme sense descansar ni recuperar aquesta tendinitis, entrarem al grau 2.

Grau 2: aquí apareix una fibrosi i engruiximent dels tendons i una inflamació de la bossa serosa (bursitis) provocant la compressió del manegot del rotadors, ja que l'espai de l'arc esta molt més reduït. Els símptomes són  dolor anterior i lateral difús per tota l'espatlla baixant per tot el braç. I apareix per primer cop la limitació de mobilitat tant en actiu com en passiu. En aquesta fase el dolor va augmentant progressivament, fins a arribar a provocar  la fatiga.

*La permanència en aquest estadi pot evolucionar a un deteriorament major del manegot dels rotadors fins a arribar a la ruptura parcial o total, parlem ja del grau 3.
Grau 3: aquesta ruptura es pot produir per:
- Una acció: com una caiguda sobre l'espatlla, un aixecament excessiu i brusc de pes, un traumatisme directe a l'espatlla,...
– Directament per la seva mecànica de fricció constant dels tendons del manegot de rotadors en l'acromion, en el pas de l'arc acromiclavicular.

Tractament: Sempre que estiguem dins dels grau 1 i 2 podrem fer:

- Tractament pel dolor: massatge  per descongestionar la musculatura i drenar l'edema, ultrasons, electroestimulació (corrents TENS), traccions, estiraments, exercicis de descompressió artricular. Acupuntura. Aplicació de calor. Embenat neuromuscular.

 

-Tractament per recuperar la mobilitat: mobilitazacions passives, mobilitzacions     actives. Aplicació de fred  després dels exercicis.

El fisioterapeuta elaborarà un programa d'exercicis per recuperar la mobilitat, la força i el  que és més important l'estabilitat articular (exercicis de propiocepció). 

Quan hi ha ruptura total, el tractament és conservador, ja que no es pot recuperar el tendó si no passem per intervenció quirúrgica la qual pot ser per artroscòpia o bé per cirurgia oberta, en ambdós casos l'objectiu és fer una descompressió de la zona subacroimal  i suturar els tendons trencats.
 

Tractament post - cirurgia, que consisteix en : 

- Recuperació de la mobilitat articular en totes les seves amplituds (exercicis passius i actius)
- Tractament de la musculatura efectada per la cirurgia: massatge de la cicatriu, estiraments,...
- Reforç muscular: exercicis amb càrrega de pes o resistència,...
- Treball de propiocepció: exercicis que busquen la contracció muscular i estabilitat articular davant d'estímuls ràpids,  inesperats i de desequilibir, etc.

Prevenció:

Equilibri entre temps de treball i el temps de descans, per evitar les sobrecàrregues musculars.
Incorporar sempre un escalfament i estiraments previs a un entrenament en el cas d'esportistes i també abans de començar la nostra activitat laboral.
Davant dels primers símptomes, reduir el ritme de treball i iniciar rehabilitació el més aviat possible, ja que en el grau 1 la lesió és totalment reversible.

QUÈ ÉS LA FASCITIS PLANTAR?

Es tracta d’una tendinitis que té el seu origen a la cara interna del taló, al punt on l’estructura anatòmica anomenada FASCIA PLANTAR (teixit conjuntiu que suporta l'arc plantar del peu) que té el seu origen a la part plantar i interna del calcani (os del peu) i que s'exten fins als metatarsians dels dits del peu.

No confondre aquest dolor amb un espoló calcani que és un acúmul de calci al taló (imatge que es veu en una radiografia com una punxa que sobresurt de l'os) i que no és dolorós, per tant mai serà la causa d'una fascitis plantar, però en canvi si que pot aparèixer com a conseqüència d'una fascitis plantar.

Espoló calcani

En canvi en la fascitis plantar podem observar un engruiximent en la zona d'origen de la fascia plantar.

Fascitis plantar

.

símptomes

Quins símptomes són?

-  Dolor a la planta del peu i sobretot a la part interna del taló.

 - El dolor és més intens al matí i amb el moviment millora.

- Apareix el dolor a l'inici del moviment, després d'una estona de repòs.

Què pot causar una fascitis plantar?

- Entrenament inadequat. 
- Calçat inadequat. 
- Augment de pes brusc o sobrepes. 
- Sobrecàrregues musculars.
- Problemes de la morfologia del peu i la cama: peus plans, peus cavos (planta del peu arquejada i rígida), tíbies curvades, limitació de la flexió del turmell, dimetria (tenir una cama més curta que l'altre).  
- En el cas de les dones l'ús avusiu de sbates amb un taló alt.

Quin és el seu tractament?

Tractament de fisioteràpia:

- Tractament directe de descàrrega de tota la fàscia plantar.

- Tractament d'altres lesions associades que poden perjudicar la fascia, com poden ser esquinços antics, retracció dels bessons, estudi de la biomecànica de la marxa i la postura.

- Estiraments de la fàscia, junt amb l'estirament de bessons i tendó d'Aquil.les.

- Aplicació de calor per aliviar el dolor sobretot del matí i gel després de la sessió i dels entrenaments.

- Aplicació d'ultrasons (disminueix el dolor, augmenta el reg sanguini i redueix l'espasme muscular)

- Vendatge neuromuscular.

- Acupuntura.

- Estirament de la fascia amb ventoses.

Tractament de podologia:

-Suports plantars per alleugerir la pressió sobre l'origen de la fascia plantar (cara interna del calcani).

Com es pot prevenir una fascitis plantar en els esportistes?

No augmentar l'entrenament d'una forma brusca, sinó que ha de ser d'una forma progressiva; compensant sempre el temps de treball amb el temps de descans.

No entrenar sobre terrenys durs.

Calçat adequat: no ha de ser rígid, no pot estar molt desgastat, no pot ser massa pla, sinó que ha de tenir una lleugera inclinació del peu i que sigui amortiguadora.

Alhora de comprar él calçat és millor al final del dia, perquè el peu esta més inflamat i és més el tamany real que té durant un entrenament o cursa.

Bona flexibilitat de tots els músculs de la cama, sobretot bessons.

Disminuir l'activitat físcia davant dels primers símptomes.

Aplicaió de gel després d'un esforç en la zona ques esta més inflamada.

Important mantenir sempre un to muscular de base, és a dir:

*Descàrrega muscular abans d'una cursa: per començar la cursa amb la millor flexibilitat muscular possible.

 *Descàrrega muscular després d'una cursa: per eliminar tensions i retornar al to muscular de base òptim per poder afrontar nous reptes sense molèsties.

ESTIRAMENTS:

  

Fer rodar amb la planta del peu una pilota de tennis, o rodets de goma amb punxes, en sentit longitudinal.

Benvinguts

Som especialistes en: fisioteràpia traumatològica i de l'esport, fisiorespiratòria, fisioneurologia, acupuntura, osteopatia, podologia, dietètica, nutrició, psicologia, logopèdia i fisioestètica. Hores convingudes.

Imatge exterior del centre

Per més informació

Telèfon   
    93 877 23 97    Feina
 
Adreça   
    Divina Pastora 13- 15 Baixos 1r
    08241 Manresa, Spain

Correu electrònic   
    meritxellcartes@yahoo.es