Psicologia

ANSIETAT/ESTRÉS

L’ansietat és un fenòmen que podem experimentar totes les persones, i que en condicions normals millora el rendiment i l’adaptació al medi. L’objectiu de l’ansietat és mobilitzar-nos davant situacions amenaçants o preocupants, amb la finalitat de posar en marxa les estratègies necessàries per evitar el risc, neutralitzar-lo, assumir-lo o afrontar-lo adecuadament. Però, quan supera determinats límits, l’ansietat es converteix en un problema de salut, impedint el benestar. En aquests casos, no es tracta d’un simple problema de “nervis” com popularment es diu amb massa freqüència, sinó d’un trastorn d’ansietat, produïnt problemes en diferents àmbits com poden ser: les relacions íntimes, les relacions interpersonals de tipus social, laboral, familiar...problemes d’alimentació, dificultats en el rendiment intel.lectual, molèsties físiques d’origen psicosomàtic...L’ansietat posa en marxa un sistema “d’alarma” que consisteix en: -Secreció d’adrenalina i noradrenalina que produeix una sensació de nerviosisme i inquietud-Augment de la freqüència cardíaca i la força dels batecs del cor.-Hiperventilació-La sang es concentra en les àrees del cos on seria més necessària en una situació de perill. Per tant, queda menys sang en altres zones com per exemple a les mans, podent donar la sensació de formigueig, tremolor...-Les pupil.les es dilaten amb la finalitat de poder detectar millor qualsevol estímul que pogués ser perillós.-Sentim por i tendim a fugir per protegir-nos.Tot aquest seguit d’esdeveniments serien útils i adaptatius si estiguéssim davant d’un perill real. El que passa en els trst.d’ansietat és que aquests canvis i les sensacions corporals associades es produeixen en situacions que no són realment perilloses, arribant a ser en determinats casos fins i tot invalidants.El nostre cervell té una característica molt important. Quan alguna cosa per a ell té una especial importància, és a dir, quan es produeix una resposta emocional sigui bona o dolenta, el cervell tendeix a repetir aquesta mateixa resposta davant el mateix estímul. Amb la PNL tenim el terme de “anclatge”; una resposta automàtica associada a un estímul neutre. L’ansietat funciona a través d’anclatges negatius. Ens quedem “enganxats” a respostes automàtiques associades a l’estímul ansiogen. I una altra caracterísitica que posseeix el nostre cervell és que tendeix a generalitzar l’estímul a estímuls semblants en el significat, en la forma, en el simbolisme... fins que cada vegada hi ha més estímuls que produeixen la mateixa reacció d’ansietat. A través de la Programació Neurolingüística s’intenten tallar les connexions i els circuits neurològics que estan posant en marxa i mantenint tot el procés. D’aquesta manera la persona apren com funciona interiorment i adquireix eines útils per afrontar les situacions temudes.