QUÈ ÉS UN SÍNDROME SUBACROMIAL?

Definició: és una de les lesions més freqüents de l'articulació de l'espatlla, per comprendre bé aquesta lesió cal fer una petita introducció anatòmica.

En l'articulació de l'espatlla hi trobem:

- A la part de sobre l'arc acromiclavicular, format per: l'acromi, articulació acromi-clavicular, lligament coraco-acromial, apofisis coracoides i la bosa serosa (bossa subacromial, que evita la fricció dels tendons en l'os.)

- A la part de sota el cap de l'húmer.

Entremig d'aquest petit espai hi passa el manegot dels rotadors que són un grup de 4 músculs: supraespinós, infraespinós, subescapular i rodó menor ( aquests m. van de l'escàpula a l'húmer) juntament amb la porció llarga del bíceps.

Aquest manegot actua com a rotadors externs i flexors de l'articulació de l'espatlla i juntament amb el m deltoides (que té una acció d'ascens del cap de l'húmer)

aporten l'estabilitat a l'espatlla.

El síndrome subacromial és la inflamació dels tendons del manegot de rotadors que provoquen una reducció de l'espai de l'arc acomiclavicular,  donant una símptomatologia de dolor, edema i inflamació.

Causes i conseqüències:
És una lesió que apareix per esforç de repetició i per moviments del braç per sobre l'espatlla, per tant una població de risc a tenir aquesta lesió serien els esporitstes de golf, tennis, bàsquet, handbol, ...
Els oficis que requereixin un treball en cadena constant amb càrrega de pes o no per sobre l'espatlla (component de flexió i rotació) per exemple oficis de perruqueria, pintors, mecànica, sector de la neteja...

Símptomes, segons el grau d'afectació:

Grau 1: és el cas més lleu i que té una recuperació total a curt termini. Es tracte de la tendinitis del m. supraespinós, és a dir que el tendó esta inflamat i hi ha edema, fet que comporta que  l'arc coracoacromial quedi més reduit i la persona refereixi un dolor a la part ant-lat de l'espatlla. És típic en aquesta fase que el dolor desperti per la nit, perquè quan esta en repòs no hi ha un bon drenatge d'aquesta inflamació i això provoca que el dolor sigui més insoportable per la nit i que obligui a la persona a aixecar-se del llit.

*Si al sentir aquests primers símptomes la persona contínua amb el mateix ritme sense descansar ni recuperar aquesta tendinitis, entrarem al grau 2.

Grau 2: aquí apareix una fibrosi i engruiximent dels tendons i una inflamació de la bossa serosa (bursitis) provocant la compressió del manegot del rotadors, ja que l'espai de l'arc esta molt més reduït. Els símptomes són  dolor anterior i lateral difús per tota l'espatlla baixant per tot el braç. I apareix per primer cop la limitació de mobilitat tant en actiu com en passiu. En aquesta fase el dolor va augmentant progressivament, fins a arribar a provocar  la fatiga.

*La permanència en aquest estadi pot evolucionar a un deteriorament major del manegot dels rotadors fins a arribar a la ruptura parcial o total, parlem ja del grau 3.
Grau 3: aquesta ruptura es pot produir per:
- Una acció: com una caiguda sobre l'espatlla, un aixecament excessiu i brusc de pes, un traumatisme directe a l'espatlla,...
– Directament per la seva mecànica de fricció constant dels tendons del manegot de rotadors en l'acromion, en el pas de l'arc acromiclavicular.

Tractament: Sempre que estiguem dins dels grau 1 i 2 podrem fer:

- Tractament pel dolor: massatge  per descongestionar la musculatura i drenar l'edema, ultrasons, electroestimulació (corrents TENS), traccions, estiraments, exercicis de descompressió artricular. Acupuntura. Aplicació de calor. Embenat neuromuscular.

 

-Tractament per recuperar la mobilitat: mobilitazacions passives, mobilitzacions     actives. Aplicació de fred  després dels exercicis.

El fisioterapeuta elaborarà un programa d'exercicis per recuperar la mobilitat, la força i el  que és més important l'estabilitat articular (exercicis de propiocepció). 

Quan hi ha ruptura total, el tractament és conservador, ja que no es pot recuperar el tendó si no passem per intervenció quirúrgica la qual pot ser per artroscòpia o bé per cirurgia oberta, en ambdós casos l'objectiu és fer una descompressió de la zona subacroimal  i suturar els tendons trencats.
 

Tractament post - cirurgia, que consisteix en : 

- Recuperació de la mobilitat articular en totes les seves amplituds (exercicis passius i actius)
- Tractament de la musculatura efectada per la cirurgia: massatge de la cicatriu, estiraments,...
- Reforç muscular: exercicis amb càrrega de pes o resistència,...
- Treball de propiocepció: exercicis que busquen la contracció muscular i estabilitat articular davant d'estímuls ràpids,  inesperats i de desequilibir, etc.

Prevenció:

Equilibri entre temps de treball i el temps de descans, per evitar les sobrecàrregues musculars.
Incorporar sempre un escalfament i estiraments previs a un entrenament en el cas d'esportistes i també abans de començar la nostra activitat laboral.
Davant dels primers símptomes, reduir el ritme de treball i iniciar rehabilitació el més aviat possible, ja que en el grau 1 la lesió és totalment reversible.